Construcció de l’edifici
L’edifici del Patronat de la Catequística, situat a la Ronda Rector Arolas, número 4, de Figueres, va ser pensat i construït des de l’inici pels fins de l’entitat. L’any 1930 ja es va presentar el dibuix del que podia ser el nou edifici propi, projectat pel jove arquitecte figuerenc Pelai Martínez Paricio. Aquest primer esbós era de línies clàssiques religioses, que després va reformar en un edifici modernista.
La parcel·la on es va construir l’edifici del Patronat, era un terreny anomenat “vinya petita” propietat del matrimoni figuerenc Ramon Torrentó i Vilanova i Enriqueta Colls i Ymbert, que en van fer una donació.
Tenia una superfície de tres quarts de vessana, situat a la part de tramuntana d’un petit caminoi desert que encerclava la part nord del Parc Bosc Municipal. En aquell temps, el terreny resultava força allunyat del nucli urbà. El vial havia format part de la carretera vella que des de Figueres conduïa al poble de Llers. Sortia del portal de la muralla que a l’edat mitjana hi havia a la cantonada del carrer Maria Àngels Vayreda, abans Escorxador Vell, amb la Pujada del Castell, seguia pels actuals carrers de Llers i ronda del Rector Arolas, camí del servei d’urgències de l’hospital, i continuava fins a la població de Llers. Una derivació anava a l’anomenat còrrec dels Jueus, avui ronda del Parc,i una altra al camí de les Vinyes,ara carrer Joaquim Cusí Fortunet i urbanització Parksol.
La família Torrentó-Colls va aportar no solament el terreny, sinó que també va pagar una bona part de les obres, i només es reservaren el dret d’ús d’un pis de l’edifici, que disposava d’una tribuna sobre el pati d’entrada. Altres fons procediren dels germans Enric i Joaquima Traver.
Les obres de construcció de l’edifici del Patronat de la Catequística van començar a la tardor del mateix 1931 i foren executades pel contractista d’obres Rafel Rovira. El dia 5 d’agost el matrimoni Torrentó-Colls sol·licità a l’Ajuntament la corresponent llicència municipal. El 30 de novembre següent la Junta Consultiva i d’Inspecció de Teatres de la província va concedir l’autorització del local destinat a espectacles públics.
Les obres van iniciar-se a un bon ritme, cosa que va permetre que el dia 2 d’octubre del 1932, ja es pogués inaugurar la sala d’espectacles.
En aquesta primera fase de construcció de l’edifici es va realitzar la part central on es troba la tribuna de la Sala de Juntes i l’ala de la dreta de l’edifici. Després d’aquesta inauguració les obres es van paralitzar fins al 17 d’octubre de1934, quan es va demanar permís municipal per continuar i acabar les obres del projecte, que per causes involuntàries no es pogueren acabar dintre del termini assenyalat.
Les obres de la resta del nou edifici seguiren a tot ritme i finalment s’inauguraren el dia 17 de març de 1935. A partir d’aquell moment l’edifici ha estat conegut popularment com “la Cate”.
El 19 de març de 1936 i davant el notari Vallès de Figueres es va construir la societat mercantil anònima “Construccions Modernes Figueres” per a tot tipus d’edificacions. N’eren accionistes el matrimoni Torrentó-Colls i Frederic Fortunet. Aquesta societat es va mantenir de forma registral fins al 1940 en què, amb motiu de l’adaptació del seus estatuts a la vigència normativa del moment polític, els seus béns foren traspassats al Patronat de la Catequística.
L’any 1931 es van començar les obres de l’edifici.
El 1932, concretament el 2 d’octubre, s’obri la sala d’espectacles.
El 1935, el 17 de març, s’inaugurà l’edifici complert, el qual, amb pocs canvis s’ha mantingut fins avui.
Fins el 19 de juliol de 1936, la sala d’espectacles va ser explotada directament per la Junta del Patronat. L’esclat de la guerra civil va motivar la confiscació dels seus locals al llarg de prop dels tres anys de durada de la mateixa.
Primerament l’edifici va ser incautat, es va desnonar la família Torrentó-Colls, i l’edifici es va declarar “Casa del Poble”. L’1 d’octubre, l’edifici va ser ocupat per l’Ajuntament,com tots els altres edificis de propietat religiosa,amb la consigna de respectar-los perquè eren del poble. L’Ajuntament la va destinar a una escola pública dita del Parc,dintre del nou programa de la Generalitat anomenat Escola Nova Unificada, i el 1938, en un parvulari amb tres seccions. Amb aquesta avinentesa s’hi va construir un refugi antiaeri per a cinquanta persones. En un dels diversos bombardeigs, unes bombes van caure en una part de l’edifici del Patronat de la Catequística i li ocasionaren diversos desperfectes.
L’abril de 1939, acabada la guerra civil, l’edifici va quedar ocupat pel Servei de Recuperació Militar i els seus locals i el pati estaven plens de material de guerra. Després de nombroses gestions s’aconseguí la restitució de l’edifici, i tot seguit posaren mans a l’obra de reparar els desperfectes de la casa,que van costar vint mil pessetes d’aquell temps i que no es pogueren amortitzar fins el 1946 mitjançant les aportacions d’una subscripció popular. Hi havia uns esvorancs al sostre causats per les pedres caigudes de la voladura del castell de Sant Ferran el 8 de febrer i altres pels efectes dels bombardeigs. A l’interior de la sala d’espectacles havien desaparegut totes les butaques, telons, decorats i mobles.
La represa
Un cop recuperat i arranjat l’edifici social, el Patronat va remprendre les seves activitats socials i finalitats estatuàries, en uns moments que li eren favorables. En una societat sense gaires ofertes lúdiques ni oportunitats econòmiques, van nèixer en el seu si, moltes iniciatives culturals (cinema i de forma molt especial, el teatre) i esportives, que es troben detallades en l’apartat d'història.
El 1951, el pati de davant del Patronat es va convertir en una pista d’hoquei, la primera construïda a Figueres. Deu anys més tard, la pista s’ampliava a les mides 30x15 metres, amb grades, vestuaris i baranes. La pista s’utilitzava primordialment pels partits de bàsquet de la secció esportiva del Patronat, l’A.DE.PA.F (Asociación DEportiva PAtronato Figueras).
Al 1961, amb la constitució de Ràdio Figueres, es varen adaptar els espais del primer pis del Patronat, abans destinats a la vivenda de la família Torrentó-Colls, pels estudis i oficines de l’emissora. També es va construir una caseta al terrat de l’edifici on es van instal·lar els equips d’ona mitja d’un kilowat de potència que emetia a una freqüència de 1.430 kilocicles. L’emissora va tenir molt èxit i al 1967 ja es varen desmuntar les antenes de l’edifici del Patronat, quan ja havien entrat en funcionament un nou centre emissor i les instal·lacions de la ràdio ja tenien seu pròpia al carrer Sant Llàtzer.
En agraïment per l’acollida del Patronat, els directius de l’emissora varen encarregar la restauració i adecentament de la façana principal del Patronat de la Catequística, i es va adossar al frontispici de la mateixa una bella majòlica representativa de la Sagrada Família, dissenyada per l’artista Marià Baig i Minobis, i executada materialment pel ceramista Oller.
Aquell mateix any 1967, l’Agrupament Escolta Sant Pere va traslladar el seu “cau” (local) a l’edifici del Patronat, adaptant una part de l’ala oest del Patronat, pròxim als vestidors de la pista, per a la seva seu.
Durant el 1968, i després d’un període de dos anys de molt poca activitat, es va tornar a obrir la sala d’espectacles que s’havia reformat totalment. Les millores havien consistit en la desaparició de les llotges, la modificació del pendent per afavorir la visibilitat, noves butaques amb tres passadissos, renovació de tota la decoració amb un nou celràs insonoritzat, instal·lació d’un enllumenat modern amb el canvi de tota la xarxa elèctrica, amplis cortinatges moguts mecànicament, nova pantalla de cine, aire condicionat i calefacció central a tot l’edifici. L’Ajuntament va concedir el permís municipal d’obres el 2 de febrer del 1968 però fins al 1972 la Inspecció Tècnica de Sales d’Espectacles no va donar l’autorització definitiva a la reforma.
